divendres, 24 de desembre del 2010

La Literatura en digital. Tecnologies de la lectura en l'era digital

Amb el pas del temp, la literatura ha avançat molt, però no tan sols canvia el contingut segons l'època, sinó que també canvia el format utilitzat. Abans no hi havia llibres, les històries passaven de pares a fills de forma oral. Després van començar a aparéixer escrits a pedra, papir, manuscrits, còdex, etc...Poc després va aparéixer un aparell revolucionari, la impremta, que dóna un format semblant al que coneixem ara.

En aquesta comunicació s'estudia la relació de la literatura amb la tecnologia digital.Es distingeix entre literatura no digital que és comunicada o tractada amb tecnologiadigital i la literatura pròpiament digital. Tant per una com per altra literatura ésnecessària en el món actual la tecnologia digital: si la intervenció d'aquesta en lacreació i comunicació de la literatura digital és imprescindible, també és present en eltractament i en la comunicació de la literatura no digital, per la qual les llibreriesd'internet, les biblioteques virtuals, els llocs web d'autors i de crítica i teoria literària, etc.són molt importants i cada vegada ens resulten més necessàries en la nostra relacióamb la informació i la comunicació en la societat del coneixement.

A l'actualitat, l'últim invent és el llibre digital. Aquest permet que en un únic arxiu, puguen llegir diverses persones perquè aquest aquest arxiu es pot ficar en diferents lectors, que són els que mostren el "llibre", l'obra.


DICTATS DE CLASSE CORREGITS

Primer:

És cert que el pis on visc té qualitats,
 perquè és cèntric i està prop de l'institut on treballe, i és molt barat, perquè només pague dos-cents quaranta euros de lloguer. Però també té molts defectes; de fet, tinc la necessitat urgent de canviar de casa. No és únicament que amb cinquanta metres quadrats no en tinga prou, és que, a més, el pis és antic, humit i un pèl fred. A la porta de l'edifici, quan plou,sempre es forma u bassal ple de fang, i la paret de l'entrada agafa un to verd molt sospitós. El pitjor és el club que hi 
ha en el soterrani.
 Pots dir-me antiquat, si vols, però necessite una certa quietud,i no suporte escoltar crits a la nit, tard, explicant eloqüentment les virtuds de la vida promísqua. Encara sort que tinc uns taps adequats que em deixen quasi sord i puc dormir.

Segon:

Era increïble: feia setmanes que distribuia el temps de la poca joventut
 que em quedava entre estudiar teoria, fer sèries de qüestionaris i reproduir mentalment els dubtes que Lluïsa em plantejava per telèfon mòbil, entre cervesa i cervesa.Però encara no havia deduït la fórmula perfecta per organitzar-me, sense comptar les tasques quotidianes en què invertia més del que volia. Calia que instituïra un ritme de treball o l'esforç de l'estiu no en serviria de res. Prèviament ens instituiria amb l'hivern, havia freqüentat una acadèmia gratuïta amb la qual produia corregíem nosaltres d'una manera monòtona, les respostes errònies d'oposicions anteriors.  Havia sigut pesat, perquè havia d'anar conduint cada dia fins al centre històric de la ciutat, hores espesses després de dinar en un ambient gèlid, sovint la pluja durants els vint-i-cinc minuts que tarda en pujar el tossal que presidia la ciutat. Però agraïa l'experiència, perquè havia produït efecte. Segurament recordaria aquells d'opositor, immòbil des d'una aula, mentre els alumnes eixien com un esperitat de la classe, cinc anys més tard.

Tercer:

Ignasi havia confessat a la jutgessa amb tota franquesa amb què
 era capaç d'expresar-se, que no acostumava a cometre excessos amb la cervesa quan conduïa, que això de beure amb avidesa només ho havia fet en l'adolescència, i que ja era cosa del passat. Assegurava, amb plena certesa, que aquell dissabte de començaments de desembre estava senzillament un pèl estressat, però que va poder entreveure, enmig d'una voira espessa, una quinzena d'autobusos anglesos i dos cotxes suïssos que anaven molt de pressa i que l'única estupidesa que havia comés era haver fet avisos amb el sllums.

dissabte, 18 de desembre del 2010

Shrek 2





Shrek ha rescatat la Princesa Fiona, s'ha casat i ara és moment per conèixer els seussogres. Shrek, Fiona i Ruc, s'han posat en marxa cap a Molt, Molt Llunyà per conèixerels pares de Fiona. Però no tots estan contents. A Shrek i el Rei els resulta difícilportar-se bé i hi ha tensió en el matrimoni. No és només la família la que estàdescontenta. El Príncep Encantador torna després de fallar en l'intent de rescatar Fionai treballa juntament amb la seua mare, la Fada Padrina, per trobar una manera perallunyar Shrek de Fiona.
Amb aquesta pel.licula els xiquets gaudiran d'aventures i aprendan nou vocabulari valencià, a més coneixeran la  fantasia on personatges de contes i persones de carn i ossos conviuen sense capdificultat i sense cap raresa entre ells.
Seran participis d'un món totalment màgic.

VALENCIÀ A L’ESCOLA


Avui dia els nostres xiquets s'enfronten a una societat totalment desenvolupada, amb aixòel que intentem fer entendre tant als pares com als propis alumnes és que és moltimportant l'estudi, no importa que camp d'aprenentatge es triï (ciències, lletres ... ), elque importa és destacar en algun d'ells.

Des de fa molt temps ja es comença a sentir la importància de les tres diplomatures, és a dir, ens trobem en la societat a persones que no es serveixen d'una ni de duescarreres universitàries sinó de tres, per tant el seu camp de treball i de coneixement ésimmens.

Ara mateix el plantejament de qualsevol professor és fomentar i facilitar l'aprenentatgede tots els nostres alumnes, perquè aprendre no suposi una obligació, sinó que sigui una motivació per continuar aprenent en el futur. En aquest moment és quan entra el valencià, aprendre aquesta llengua pot ser molt beneficiós per als nostres nens, perquèja no només estudiarien la llengua del seu país, el castellà, i la llengua internacional, l'anglès, sinó que també podran destacar en la pròpia llengua de la seva comunitat, elvalencià.

Són molts els estudis que s'han realitzat, que han esmentat la importància de serbilingüe o plurilingüe. Aquests estudis ens informen que aquestes persones al llarg deltemps, arriben a tenir molta més capacitat d'aprenentatge.

Intentem entre tots fomentar el desenvolupament dels nostres xiquets, i sobretot queaprenguin i dominin la llengua de la seva comunitat, que al cap ia la fi és la que li obriràmés portes en el seu propi territori que cap altra.