Primer:
És cert que el pis on visc té qualitats, perquè és cèntric i està prop de l'institut on treballe, i és molt barat, perquè només pague dos-cents quaranta euros de lloguer. Però també té molts defectes; de fet, tinc la necessitat urgent de canviar de casa. No és únicament que amb cinquanta metres quadrats no en tinga prou, és que, a més, el pis és antic, humit i un pèl fred. A la porta de l'edifici, quan plou,sempre es forma u bassal ple de fang, i la paret de l'entrada agafa un to verd molt sospitós. El pitjor és el club que hi
ha en el soterrani. Pots dir-me antiquat, si vols, però necessite una certa quietud,i no suporte escoltar crits a la nit, tard, explicant eloqüentment les virtuds de la vida promísqua. Encara sort que tinc uns taps adequats que em deixen quasi sord i puc dormir.
Segon:
Era increïble: feia setmanes que distribuia el temps de la poca joventut que em quedava entre estudiar teoria, fer sèries de qüestionaris i reproduir mentalment els dubtes que Lluïsa em plantejava per telèfon mòbil, entre cervesa i cervesa.Però encara no havia deduït la fórmula perfecta per organitzar-me, sense comptar les tasques quotidianes en què invertia més del que volia. Calia que instituïra un ritme de treball o l'esforç de l'estiu no en serviria de res. Prèviament ens instituiria amb l'hivern, havia freqüentat una acadèmia gratuïta amb la qual produia corregíem nosaltres d'una manera monòtona, les respostes errònies d'oposicions anteriors. Havia sigut pesat, perquè havia d'anar conduint cada dia fins al centre històric de la ciutat, hores espesses després de dinar en un ambient gèlid, sovint la pluja durants els vint-i-cinc minuts que tarda en pujar el tossal que presidia la ciutat. Però agraïa l'experiència, perquè havia produït efecte. Segurament recordaria aquells d'opositor, immòbil des d'una aula, mentre els alumnes eixien com un esperitat de la classe, cinc anys més tard.
Tercer:
Ignasi havia confessat a la jutgessa amb tota franquesa amb què era capaç d'expresar-se, que no acostumava a cometre excessos amb la cervesa quan conduïa, que això de beure amb avidesa només ho havia fet en l'adolescència, i que ja era cosa del passat. Assegurava, amb plena certesa, que aquell dissabte de començaments de desembre estava senzillament un pèl estressat, però que va poder entreveure, enmig d'una voira espessa, una quinzena d'autobusos anglesos i dos cotxes suïssos que anaven molt de pressa i que l'única estupidesa que havia comés era haver fet avisos amb el sllums.
És cert que el pis on visc té qualitats, perquè és cèntric i està prop de l'institut on treballe, i és molt barat, perquè només pague dos-cents quaranta euros de lloguer. Però també té molts defectes; de fet, tinc la necessitat urgent de canviar de casa. No és únicament que amb cinquanta metres quadrats no en tinga prou, és que, a més, el pis és antic, humit i un pèl fred. A la porta de l'edifici, quan plou,sempre es forma u bassal ple de fang, i la paret de l'entrada agafa un to verd molt sospitós. El pitjor és el club que hi
ha en el soterrani. Pots dir-me antiquat, si vols, però necessite una certa quietud,i no suporte escoltar crits a la nit, tard, explicant eloqüentment les virtuds de la vida promísqua. Encara sort que tinc uns taps adequats que em deixen quasi sord i puc dormir.
Segon:
Era increïble: feia setmanes que distribuia el temps de la poca joventut que em quedava entre estudiar teoria, fer sèries de qüestionaris i reproduir mentalment els dubtes que Lluïsa em plantejava per telèfon mòbil, entre cervesa i cervesa.Però encara no havia deduït la fórmula perfecta per organitzar-me, sense comptar les tasques quotidianes en què invertia més del que volia. Calia que instituïra un ritme de treball o l'esforç de l'estiu no en serviria de res. Prèviament ens instituiria amb l'hivern, havia freqüentat una acadèmia gratuïta amb la qual produia corregíem nosaltres d'una manera monòtona, les respostes errònies d'oposicions anteriors. Havia sigut pesat, perquè havia d'anar conduint cada dia fins al centre històric de la ciutat, hores espesses després de dinar en un ambient gèlid, sovint la pluja durants els vint-i-cinc minuts que tarda en pujar el tossal que presidia la ciutat. Però agraïa l'experiència, perquè havia produït efecte. Segurament recordaria aquells d'opositor, immòbil des d'una aula, mentre els alumnes eixien com un esperitat de la classe, cinc anys més tard.
Tercer:
Ignasi havia confessat a la jutgessa amb tota franquesa amb què era capaç d'expresar-se, que no acostumava a cometre excessos amb la cervesa quan conduïa, que això de beure amb avidesa només ho havia fet en l'adolescència, i que ja era cosa del passat. Assegurava, amb plena certesa, que aquell dissabte de començaments de desembre estava senzillament un pèl estressat, però que va poder entreveure, enmig d'una voira espessa, una quinzena d'autobusos anglesos i dos cotxes suïssos que anaven molt de pressa i que l'única estupidesa que havia comés era haver fet avisos amb el sllums.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada